Presentacion de l'Eurocongrés (Alan Alcoffa, Euroccat Tolosa)

Dimecres, lo 28 de junh, a  7 oras del ser, la granda sala de conferencia (aula) del WTC era negre de monde e i avia pas de seti vueg tampauc demest los qu'eran reservats per la premsa. Del band occitan, ai vist (al mens) Felip Langevin (Foc), Maria-Elèna Bonafé, directritz de la revista "Auteurs en scène", lo director de l'Institut occitan de Pau, lo director de la formacion de las  Calandretas Felip Hammel.. D'Euroccat, association ad hoc creada per recampar lo mai de monde possible e organisar las manifestacions de Tolosa, erem Joan Claret, Concepcion Muns e ieu.
Demest los officials catalans, se Jordi Pujol, malgrat lo seu interès personal pel tema, avia pas pogut venir perquè es trobava al Parlament de Catalunya en una session de controle del Govern,  era représentat per  el Conselher de Cultura, Jordi Vilajoana, que devia presidir l'acte. També i avia lo Secretari General de la Presidència, Carles Duarte, e una representant (regidora) de l'Ajuntament de Barcelona, Maravillas Rojo. La Generalitat avia mandat tamben  J. Llimona que segui lo dorsier dempuei 5 ans). Naturalament, aguerem lo plaser de rescontrar força monde del CAOC (Enric Garriga Trujolls)
Aprep l'accuelh official de la Generalitat, dins una corta introduction, Amoros i Pla a explicat los objectius e l'organisacion del Eurocongrès. Ai retengut l'insistencia sul la dimension latin e perdequé europeenca de l'Eurocongrés. De cartas montrava claramant consi los espacis occitans e catalans  eran centrals dins l'espaci latin. Amoros i Pla montret tamben consi aqueles espacis occitans e catalans eran duberts sus la Mediterranea e sus lo monde.
Puei cadun (o caduna) dels responsables dels domenis tematics (ambits) presentet las manifestacions ja realisadas e a venir. Se los temps eran minutats, cinq minutas per domeni permetet de veser que l'Eurocongrès era clarament en camin e que de mai en mai, d'entitats, de projectes venian se restacar an aqueste projecte qu'avia res de marginal, al contrari.
Ne retengueri sobretot que la granda força del Eurocongrès es d'offrir l'occasion per totes en Occitania coma en Catalonha de pensar l'entrada del millenari. Atal, cadun / caduna pot i trovar son compte sens complexa de superioritat o d'inferioritat, en despiech de las desparietats grandas dels "congressistes". Lo mot que tornet mai d'un cop per desinhar las entitats coma los autres participants me sembla uros : caminam ensems per dintrar dins l'Europa novela del tresen millenari e es a nosaus de trobar los camins del avenidor.
A demai de la presentacion dels domenis specialisats, lo Langevin balhet l'assurança d'una mobilisacion occitana e lo president Triadu rappelet l'istoria parallela d'Occitania e Catalonha e los grands engatjaments que suscitet. Lo President Lafont - que s'es tan bolegat per que naisse l'Eurocongrés-  avia pas pogut venir mas avia mandat un texte en catala d'un naut nivel e d'una granda elegancia.
Technicament, cal dire que totes los mejans de communication eran perfectament mestrejats e utilisats. Un sol regret, lo texte dels dos presidents eran pas estats picats e cal esperar que seran leu disponibles (e en primier lo texte del Lafont que sera sus las paginas de euroccat lo 3 o lo 4 de julh, http://euroccat.tls.free.fr.)
Una soprano catalana cantet per cloure la serada lo "Se canta" ambe talent e emocion.
Enfin los organisators partageran un sopar que s'acabet per de conclusions provisorias de Amoros i Pla - coma eri lo sol occitan que demorava, parleri un pauc del plaser d'aver viscuts aqueles moments reviscolaires e de veser que l'Eurocongrès era sul bon camin.
Aprep la presentacion de Barcelona que sera seguida d'autras en Catalonha coma en Occitania, l'acamp de Fiton (FITOU) balhara una autra escasença de veire la vitalitat del Congres. Dijous 20 de Julh, sus la frontiera linguistica entre l'occitan e lo catalan montrarem que volem pas mancar aquela l'intrada dins lo Tresen Millenari .
 
 

Messatge de Robert Lafont, President Occitan de l'Eurocongrés a la Presentacion de Barcelona, 28 de Junh de 2000

Les paraules que estic ara pronunciant, les vaig meditar ahir, non pas a Occitània, sinó a l’altra banda de la nostra conca del Mediterrani, a Florència. Aquesta incidència geogràficai biogràfica és potser simbòlica del projecte que ens aplega avui a Barcelona. No és aquest un projecte local, provincial i patrimonial. Es el pensament d’un espai que, si mirem bé els mapes, constitueix d’una manera natural la part conjuntiva d’Europa occidental. Nosaltres, els de l’herència catalano-occitana, no som, per parler segon els usos d’aquest moment que estem vivint, de l’Europa del Nord, tampoc de l’Europa del Sud. Som una part de l’una coordinada amb una part de l’altra. Qui dirà que Llemotge és meridional igual com Alacant ? Qui pot pretendre que Mallorca sigui septentrional , sinó respecte al Maghreb ? Nogensmenys en terra alacantina la llengua es diu encara llemosí i Mallorca ha donat a tota Europa medieval, París inclús, la pensada del gran Ramon Llull, hereu priomgènit de la civilització occitana clàssica.

Doncs, d’una banda no tan sols de l’espai, sinó també de la història, el gran drama del segle XIIIè, que va fer de Catalunya una altra Occitània, reeixida al sol del Mediterrani, mentre que la primera queia a la nit d’una ocupació militar i esperitual, aqueix drama el podem veure com un trencament en la lògica de les relacions europees. Aquesta lògica, la veiem ara que ressorgeix a mida que a temps dels Estats, fets totes d’una part dominant i d’una part dominada; Nord amb Sud, Ponent amb Llevant, succeeix el temps de les relacions més modernes, pacífiques, interregionals, interestatals, estava al punt de dir interhumanes, però és molt millor dir senzillament humanes.

Pensar això, pacíficament, democràticament (perquè hi ha una democràcia dels espais com de les societats), és l’objecte del nostre Eurocongrès.

Ara bé, deixeu-me prosseguir la confidència florentina. Ahir, tot pensant a tot allò que s’havia de dir a Barceklona, estava llegint la premsa del dia que em parlava d’un dels esdeveniments de més transcendència de la història de l’home : la lectura que ara s’acaba de fer, a noranta-set per cent, del mapa del genoma humà, lectura, com s’ha dit , "del llibre de la vida". Així, a finals d’un segle que fou també de desgràcies inoïdes i de genocidis inexpiables, haurem viscut, a més de la conquista de l’espai astral i de la presa del món sencer a la xarxa de l’informàtica, un desxifratge del projecte inclús a la matèria viva.

I ara penso que podem, sense caure en el ridícul, a aquest somni insomiable esdevingut realitat acarar el nostre modest projecte coetani. D’aquesta manera, li donarem potser la seva dimensió. Si és veritat que al món de les fronteres, dels fossats i de les barreres, al món trencat que hem conegut fins ara, succeeix el món dels ponts i camins, un món on les diversitats van cohesionant-se en la mateixa mundialització, ja podem imaginar que l’acceleració del destí humà va d’acord amb aquesta cohesió i aquests camins. Els camins diuen el caminar, els encontres, els contactes, no diuen la massificació de l’home, sinó les mans ofertes i la germanor.

Amic catalans, ara fa quatre anys, vaig signar amb molts altres a Bercelona la declaració universal dels drets de les cultures. Jo crec, després de quatre anys, qu’aquest universalisme de la diferència va molt bé amb el destí nou de la raça humana, que és planetari. Una conquista no val sense l’altra. Ara estem al moment just on, en estent si mateix, cadascú de nosaltres es coneix coma tros i component d’universalitat.

Permetètz, amics catalans, qu’aquò o diga uèi a Barcelona, per finir, dins una lenga bessona de la vostra, una lenga qu’aguèt tantes malastres e qu’es encara luènh d’aver un dreit reconegut a la vida sociala, mas que pòrta en ela una granda escomesa (un gran repte, com dieu vosaltres) : d’arribar a temps per dire l’òme coma es ara acaminat. Catalans, Occitans, e se l’avenidor foguès de nosautres ?

(Lo discors del president catalan vendra leu aqui)